Portem quasi més de dos anys escoltant i llegint sobre “compliance” i com la gran majoria de despatxos d´advocats s´atribueixen la capacitat de poder “fabricar” aquests anomenats “compliance”. Ara bé, si llegim amb rigor l´art. 31 bis del Codi Penal en vigor des del dia 1 de juliol del 2015 podrem aclarir-nos tècnicament sobre què vol el legislador.
L´art. 31 bis CP defineix la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Quan habitualment llegim “compliance” molts despatxos i professionals volen parlar de la previsió de l´art. 31 bis.1 a) CP en relació amb l´art. 31 bis.2 CP. En efecte, el nostre despatx sempre escriu i parla des de la lletra de la llei i màxim quan estem en Dret penal (Dret criminal per nosaltres, ja sabeu que el Dret penal és el Dret que estudia les penes i el Dret criminal és la branca del Dret que estudia el crim). És a dir, si atenem a la lletra de la llei fixa com a condició que l´òrgan d´administració hagi adoptat i hagi executat abans de la comissió del delicte -element temporal important- “models d´organització i gestió” (el que nosaltres anomenem M.O.G.) tal i com podem llegir a l´art. 31 bis.2 condició 1ª CP. I dins del M.O.G. alguns dels requisits que aquest “Model d´Organització i Gestió” ha de complir obligatòriament és el que molts professionals anomenen “compliance” (art. 31 bis.5 requisits 2n, 3r i 5è CP).
El “compliance” és una figura que deriva dels ordenaments jurídics anglosaxons -on l´idioma i la cultura jurídica són força diferents a la nostra cultura mediterrània-. La cultura del “compliance” o la cultura del compliment normatiu (requisits 2n, 3r i 5è de l´art. 31 bis 5 CP) en allà la tenen força més arrelada que nosaltres, i en allà el compliment normatiu dins de les grans persones jurídiques va lligat al concepte de serietat i bona imatge corporativa. El M.O.G. és quelcom més ampli que la cultura del compliment normatiu, ja que el M.O.G. tindrà una finalitat processal en el procediment penal : aconseguir exonerar la persona jurídica de la condemna penal.